Reconsolidació de Picasso: Neuroestètica i Benestar
La percepció sensorial a les serigrafies de Picasso i el seu impacte en la salut mental. Societat per a la Psicologia de l’Estètica, la Creativitat i les Arts
Divisió 10 de l’Associació Americana de Psicologia. La investigació del doctor Koncha Pinos sobre les serigrafies de Pablo Picasso, allotjada al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) de Barcelona, aprofundeix en l’intricada relació entre l’art, la percepció sensorial i la salut mental. Aquest treball explora les serigrafies menys conegudes de Picasso, centrant-se en com aquestes peces reflecteixen els records emocionals de l’artista i la connexió amb la ciutat de Barcelona. El Dr. Pinos utilitza un enfocament neuroestètic per examinar com l’experiència sensorial de veure aquestes obres activa respostes emocionals profundes i afecta l’estat mental de l’espectador.
A través d’una anàlisi detallada, el doctor Pinos investiga com l’ús específic de Picasso del color, la forma i la textura a les serigrafies evoca experiències sensorials diferents, que al seu torn influeixen en la salut mental i el benestar emocional. Aquesta investigació contribueix a entendre com l’art visual pot servir com a mitjà terapèutic, promovent la claredat mental, la regulació emocional i la resiliència. Les serigrafies de Picasso, sovint marcades per la seva intensa emoció i qualitat expressiva, s’examinen no només des d’una perspectiva artística sinó també des d’una lent neurocientífica, explorant com aquestes obres poden facilitar potencialment la curació emocional i donar suport al benestar psicològic.
L’estudi també considera com l’acte de compromís amb l’art, especialment en un entorn com el COAC, pot millorar la capacitat de l’espectador d’autoreflexió, empatia i integració emocional. El treball del Dr. Pinos ofereix una visió de com l’art pot servir com a eina per a la intervenció en salut mental, amb el potencial d’implicar tant la ment conscient com la subconscient en el processament del trauma, la memòria i l’emoció.
Aquesta investigació marca una contribució important al camp de la neuroestètica, superant la bretxa entre la psicologia, la neurociència i les arts visuals, alhora que il·lumina el paper important que pot tenir l’art en la recuperació emocional i psicològica.
